Primer de tot, estic feliç! La meva aventura italiana va començar fa poc més de 48 hores, amb un previ preciós de comiats deliciosos que van convertir l'última setmana a barcelona en una de les més especials de la meva vida. Les 48 hores que han vingut després han sigut intenses i pausades a l'hora, per ara, el sentit del temps està sent molt relatiu, llarg i curt a la vegada, i les meves planificacions diàries són com una mena de gimcana on només existeix el que estàs fent i el que tens intenció de fer després, res més. Per això intento assaborir cada instant i deixar-lo fluir, al ritme que necessiti.
La veritat és que estic gratament sorpresa amb mi mateixa, perquè mai m'hagués imaginat un principi amb tants somriures quan estic sola i amb tanta serenitat. Sé que vindran moments de nostàlgia, però per mi haver arribat fins aquí ja és tot un èxit. Em sento forta i a gust, però també molt afortunada per tot l'amor que m'arriba a través del Mediterrani. Sé que sou molts els que em teniu present, i els que desitgeu que aquesta experiència sigui plena, intensa i feliç.
Ara estic vivint al Trastevere per 15 dies, i tot i que vaig agafar l'habitació més pel preu que per altra cosa, ha resultat ser un bon lloc com a primera parada. Els carrerons decadents però màgics d'aquest barri, els quals la meva memòria ha evocat milers de vegades, s'han convertit en els meus veïns. Estic en un pis senzill, amb parets de paper de fumar, però "carino" i amb un aire molt romà. Tots els meus companys de pis parlen italià, i això em va "benissimo" per posar-me les piles. I com que tots estem aquí de manera transitòria, tots fem bastant la nostra, cosa que em va molt bè perquè agraeixo molt tenir el meu espai.
Pel que fa a l'italià estic contenta, em falta molt vocabulari i expressions col.loquials, però tres persones m'han dit que sóc "molto brava" parlant-lo, i tot i que no sigui ben bé veritat, m'anima molt!! Tothom està sent amable, i no sé si sóc jo que em somric a mi mateixa, però tins la impressió que fins i tot els conductors d'autobus "sono gentili" amb mi :)
Us estimo!!
y que no se atrevan a ser de otra manera... me avisas
ResponEliminaAnn! El teu blog i jo hem començat molt malament... S'ha borrat tot el que t'havia escrit! :( en fin, tens una cosina que és un desastre! Jeje
ResponEliminaM'agrada que vagis intercalant paraules amb italià! A veure si aprenc una mica de vocabulari :)
M'alegro molt de que hagis iniciat aquesta aventura amb tanta vitalitat i alegria. Disfruta cada moment!!
T'aniré seguint, eh! Un petonet!