Vol amb destinació... Roma

Estic al tren camí de l'aeroport, i deixo enrere una setmana intensa i estranya.

La primera sensació quan vaig arribar va ser la de mirar-me les coses com si fossin noves, com si les veiés per primera vegada. Després de dos mesos a Roma em sorprenia estar en una ciutat tan neta, arreglada, eficient... la meva ciutat. Una ciutat que tindrà molts defectes, però com passa sovint, les nostres opinions es fonamenten en base a paràmetres comparatius, i si comparem Roma i Barcelona no hi ha per on agafar-ho.

Però com porto Barcelona en el més profund de la meva essència, vaig necessitar molt poques hores per acostumar-me a estar aquí. Vint-i-quatre hores després tenia la sensació que la meva quotidianitat aquí es reactivava i sentia Roma com si hagués estat un somni més que una experiència real.

Han estat dies molt intensos de visites, potser fins i tot una mica massa, però veure a tothom amb tantes ganes de veurem m'ha fet estar radiant. M'he sentit molt protagonista i m'ha agrada't. He menjat plats que m'agraden molt, he rebut molt "piropos" i entre tots m'heu posat la moral pels núvols.

Però aquests dies han passat, i han passat molt ràpid, i ara torno a Roma amb la mateixa maleta amb la que vaig venir. He tingut dos moments estranys durant aquests dies que preludiaven una tornada estranya, amb ganes i a la vegada amb recança per deixar Barcelona i deixar-vos a vosaltres. Estic avisada per la Ima que potser ara vindran un parell de dies estranys, però Roma m'espera i tinc ganes de seguir caminant pels seus carrers amb les mateixes ganes de sempre.

A més, no oblido que sóc afortunada de tornar a una ciutat que fa dos mesos no era res "meu", i on en canvi, ara tinc gent que m'espera.

Gràcies a tots els que m'heu abraçat aquests dies, i perdoneu als que no ho hagueu pogut fer per la meva falta de temps.

Ci vediamo presto!