Quatre línies des de l'aeroport, on estic asseguda esperant que m'indiquin quina és la porta del vol cap a Barcelona. Crec que és un encert no haver deixat passar l'oportunitat de sentir que vol dir tornar a casa en aquestes circumstàncies. Estic nerviosa, impacient i entusiasmada, com una nena amb sabates noves! Ho veig tant a prop, que cada hora d'espera se m'està fent eterna, però a la vegada m'estan passant tantes coses pel cap que necessitaria temps extra per digerir-ho tot... És estrany marxar de Roma després de dos mesos i saber que d'aquí una setmana tornaré a estar aquí. Tinc el cor dividit, per una banda em moro de ganes d'arribar a Barcelona, a casa meva, de veure els meus pares, els meus germans, la iaia i a tots els que no us he vist en dos mesos i que sou tan importants per mi... Tinc la sensació que em faltarà temps i que em costarà marxar, però a la vegada, també sento això com un assaig general del que hauré de fer d'aquí tres mesos quan vingui per no tornar, i crec que aleshores se'm trencarà el cor, perquè és difícil escollir entre dos amors: Roma i Barcelona.
Bonica! em va encantar veure't per aquí ahir!!!
ResponEliminaQue tinguis molt bona tornada a a Roma ;)
Molts baci :)
Segur que tindràs moltes coses a explicar-nos! Per aquí se't troba molt a faltar! Ens veiem d'aquí res! Un petó!
ResponElimina