Vida acadèmica

Aquesta ha sigut una bona setmana. De fet ha sigut la setmana que esperava des de feia dies. Per començar el Marc en aquests moments està a l’aeroport a punt per venir cap aquí, i a part d’això, ha sigut una setmana d’estrenar coses, d’anar configurant una rutina en el sentit més positiu del terme.

Dimarts vaig començar el curs de l’Institut Cervantes “L’arte spagnola per le vie della Città Eterna (1629-1874): da Velázquez a Fortuny” en el qual anirem parlant d’artistes espanyols que en algun moment de les seves trajectòries artístiques van passar per Roma, i com aquesta ciutat els va marcar. Els curs em motiva molt, i crec que m’aportarà coses bones que aniran més enllà de les cinc classes teòriques i les dues de visites per la ciutat que formen part del curs. Cada vegada m’atrau més tot el que relaciona artistes catalans amb roma, especialment del segle XIX, i crec que d’aquí trauré una llista de bibliografia que em tindrà ocupada una bona temporada. La meva obsessió per remenar constantment Internet en busca de cursos interessants de tant en tant dóna els seus fruits, perquè el curs m’encanta, però a més, descobrir que la professora Anna Riera coneix les noies de l’Acadèmia ha estat una grata sorpresa, quan ho vaig descobrir se’m van obrir els ulls com taronges! Nuri, Mavi, Bego i Mari Luz ja sabeu que allà on vaig us tinc molt presents i ja tinc ganes de venir a Barcelona per compartir un dinar dels nostres i que em pugueu veure la cara quan us parli de Roma.

Aquesta també ha sigut la primera setmana d’universitat. Els primers dies de març, quan  encara no havia començat les classes, m’espera el pitjor acadèmicament parlant, són tantes les persones que em van avisar que això seria un caos que estava convençuda que totes les assignatures se’m presentarien amb canvis d’últim moment. Però el millor d’esperar-se el pitjor és que sovint les expectatives no és compleixen, i tot i que evidentment la Sapienza porta el caos com a marca de la casa, l’organització ha sigut sorprenentment satisfactòria. Pels que no ho sapigueu, quan vaig venir cap aquí em vaig trobar que ja no existia cap de les assignatures que havia escollit des de Barcelona (cosa bastant habitual, ja que en aquesta universitat les assignatures apareixen i desapareixen com per art de màgia), així que he de tornar a crear-me un acord acadèmic diferent. Per ara he provat tres assignatures “Letteraturacristiana antica”, “Storia dell’arte contemporanea I” (segle XIX) i “Letteratura artista” (basada de manera monogràfica en Le vite de Vasari), i em falta provar la de dilluns “Iconografia e iconologia” (segle XVI).

El primer dia, quan vaig asseure’m per primera vegada en una de les cadires de l’aula que em tocava (un aula “cutre” com no podia ser d’una altra manera...), vaig sentir una barreja d’emoció, nervis i expectatives que em va fer molta gràcia, em vaig sentir com quan a P5 una monja em va agafar de la mà del meus pares el primer dia d’escola i vaig tenir la sensació que em portava a la cuina enlloc de portar-me a la classe. A més, quan el professor va començar a parlar, entre que parlava rapidíssim i molt fluix, vaig pensar “uff, això serà durillo”, però la veritat és que l’oïda s’acostuma ràpid, com s’acostuma al ritme d’una cançó.

Suposo que aquí hauré d’esforçar-me més, l’italià m’exigirà hores extres, però per ara em sento motivada amb tot el que m’envolta i suposo que això és el més important. Així que de moment tot té bona pinta i crec que alguns professors m’ampliaran horitzons, si més no, en les poques hores de classe que porto ja he “captat” algunes reflexions que m’han semblat molt interessants... sigui com sigui serà una experiència i sentir tant italià al dia m’anirà fantàsticament bé!

Us mantindré informats...